3r ESO

1. ORTOGRAFIA VALENCIANA: enllaç a apunts
2. CATEGORIES GRAMATICALS: enllaç a apunts
3. LITERARURA CATALANA MEDIEVAL UOC

Cronologia medieval de la Corona Aragó i autors literaris més significatius

CronologiaEls diferents tons amb què s'acoloreixen les cel·les de la tercera columna de la taula cronològica es refereixen a les dades biogràfiques dels diversos autors objecte d'estudi, cosa que permet observar les coincidències temporals que es produeixen entre uns i altres. Esdeveniments d'història política Esdeveniments culturals i socials Els autors objecte d'aquesta obra 1202-04 Quarta croada. L'objectiu era Egipte, però els interessos comercials de Venècia desvien la croada cap a Constantinoble, on s'acaba constituint un Imperi Llatí. 1203 Inici de la construcció de la catedral de Lleida; a l'obra s'hi acabarà apreciant l'evolució de l'estil romànic al gòtic. 1208 El papa Innocenci III convoca la croada albigesa contra els càtars i els seus protectors, que serà comandada per Simó de Montfort. Naixement de Jaume I. 1209 Fundació de la Universitat de Cambridge. Primera comunitat franciscana; Innocenci III aprova a Francesc d'Assís una primera regla per a la seva comunitat. 1211 Acord entre Pere el Catòlic i Simó de Montfort sobre el casament dels seus fills, l'infant Jaume i Amícia. Jaume és posat sota la custòdia de Montfort. 1212 Batalla de Las Navas de Tolosa. Alfons VIII de Castella, Sanç VII de Navarra i Pere I de Catalunya-Aragó vencen els almohades prop de Jaén; es reprèn l'expansió cristiana sobre al-Andalus. 1213 Mort de la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I. Pere I el Catòlic mor a la batalla de Muret, lluitant al costat del comte de Tolosa contra els croats de Simó de Montfort. Domènec de Guzman instaura l'orde dels predicadors (dominicans). Mort de la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I. Pere I el Catòlic mor a la batalla de Muret, lluitant al costat del comte de Tolosa contra els croats de Simó de Montfort. 1214 Fundació del convent de sant Francesc a Barcelona. Simó de Montfort retorna l'infant Jaume a Catalunya, seguint ordres del papa Innocenci III. A Lleida, catalans i aragonesos juren l'infant Jaume com a rei. Jaume és custodiat pels templers a Montsó, juntament amb el seu cosí Ramon Berenguer V de Provença. 1215 Concili del Laterà IV, convocat per Innocenci III, que reglamenta la Inquisició. Primers estatuts de la Universitat de París. 1216 Honori III confirma la regla dels dominicans. Guillem de Mont-redon, tutor de Jaume I. 1217 Inici del regnat de Ferran III el Sant, de Castella, caracteritzat per l'avanç sobre el territori andalusí. 1218 Jaume I abandona Montsó. 1219 Fundació del convent dominicà de Santa Caterina a Barcelona. 1220 (aprox.). Apogeu de l'escola cabalista de Girona. Lluites a Aragó. Jaume I conquesta Albarrassí. 1220-50 Frederic II de Hohenstaufen, emperador d'Alemanya i rei de Sicília. 1221 Jaume I es casa als tretze anys amb Elionor de Castella. 1223 Rebel·lió de nobles catalans. 1225 Jaume I fracassa en el setge de Peníscola. 1226 Francesc d'Assís escriu el Cantico di frate sole. Disputes del rei Jaume amb la noblesa aragonesa, que acabaran l'any següent amb la Pau d'Alcalà. 1228 Canonització de sant Francesc d'Assís. Guillem d'Alvèrnia, bisbe de París. 1229 Conquesta de Mallorca per Jaume I. Vagues a la Universitat de París. Fundació de la Universitat de Tolosa del Llenguadoc. Conquesta de Mallorca per Jaume I. La Santa Seu anul·la el matrimoni de Jaume i Elionor de Castella. 1230 Arriben a Occident els comentaris d'Averrois a Aristòtil. Menorca es declara feudatària del rei Jaume. 1230-1235 Redacció de la Summa de poenitentia de sant Ramon de Penyafort. 1231 Jaume I acorda a Alcanyís la conquesta del regne de València. 1232 La campanya militar arriba a l'Horta de València. Data probable del naixement de Ramon Llull. 1234 Canonització de sant Domènec de Guzmán. 1235 Jaume I es casa amb Violant d'Hongria. Conquesta d'Eivissa. 1236 A la Xina inventen el paper moneda. 1238 Rendició de València. 1239 Conquesta de les terres del sud de València. 1240 Robert Grosseteste tradueix l'Èticad'Aristòtil del grec al llatí. 1243-1248 Construcció de la Sainte Chapelle de París. 1244 Els cristians perden Jerusalem. Presa de Montsegur, darrer bastió de la resistència càtara. Tractat d'Almirra entre Jaume I i Alfons X el Savi sobre la delimitació dels seus futurs territoris. 1245 Es completa la conquesta del Regne de València. 1246 Els francesos construeixen la fortalesa d'Aigües Mortes, a la costa provençal, per preparar noves croades. Carles d'Anjouesdevé comte de Provença pel seu matrimoni amb l'hereva Beatriu i inicia la seva política italiana en la facció güelfa. El fransciscà Joan de Pian del Carpine visita la cort dels khans mongols. 1248 Conquesta de Sevilla per sant Ferran de Castella. La ciutat nord-africana de Bugia és incorporada dins l'estat hàfsida de Tunis. Sant Bonaventura ensenya a París. 1249 A la mort de Raimon VII de Tolosa, s'intitulen comtes la seva filla, Joana, i el seu gendre, Alfons de Poitiers: introducció d'administradors francesos al comtat. Revolta dels sarraïns valencians. 1250 Mort de Frederic II de Hohenstaufen, on el suceeixen el seus fill i nét Conrad i Conradí. Són els caps visibles de la facciógibel·lina. Redacció de l'Speculum maius deVicenç de Beauvais. Etapa daurada dels banquers llombards. Redacció de la segona part, prooccitana, de la Canso de la crozada albigesa. Mor Violant d'Hongria, segona esposa del rei Jaume. 1252 Inici del regnat d'Alfons X, el Savi, de Castella. Sant Tomàs d'Aquino ensenya a París. 1254 Guillem de Saint-Amour, rector de la Universitat de París, ataca els mendicants i condemna el joaquimisme. 1255 Legenda aurea de Jaume de Voragine; molt d'hora n'apareix una versió catalana. 1256 Tractat entre Jaume I i al-Mustansir de Tunis, que reglamenta la presència catalana al regne nord-africà; consolats i alfòndecs catalans i mallorquins. 1257 Robert de Sorbon funda la Sorbona. Ramon Llull es casa amb Blanca Picany i esdevé senescal del príncep Jaume, fill menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca. 1258 Lluís IX de França i Jaume I el Conqueridor firmen el tractat de Corbeil, pel qual renuncien a qualsevol dret que l'un tingués sobre territoris de l'altre. Manfred, fill legitimat de Frederic Hohenstaufen, s'intitula rei de Sicília. Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França. 1259 Primera documentació sobre Cerverí de Girona. 1260 Redacció del Tresor de Brunetto Latini. 1260-1294 Imperi mongol de Kubilai khan. 1262 Constança de Sicíla, filla de Manfred, es casa amb l'infant Pere d'Aragó, futur Pere el Gran. Redacció de les Siete Partidasd'Alfons X de Castella. 1263 Disputació de Barcelona entre el cap de la comunitat jueva catalana i un dominic convers davant Jaume I. Conversió de Ramon Llull. 1265 El papa investeix Carles d'Anjou rei de Sicília i de Nàpols. Jaume I conquereix Múrcia, que passa al regne de Castella. Neix Dante Alighieri a Florència. Conquesta de Múrcia per part de Jaume I; cessió a Castella en virtut del Tractat d'Almirra. Neix Ramon Muntaner a Peralada. Després d'un pelegrinatge a Rocamador i Sant Jaume de Compostel·la, Llull s'entrevista, segurament a Barcelona, amb sant Ramon de Penyafort, que li aconsella que no estudiï a París sinó a Mallorca. Compra un esclau moro i s'inicien nou anys de formació intel·lectual i lingüística. 1266 Mort de Manfred de Sicília a Benevento lluitant contra els Anjou. Carles d'Anjou pren possessió de Sicília i de Nàpols. Roger Bacon publica els seusOpus maius, Opus minus, Opus tertium. 1267 Versió catalana dels Gesta comitum barcinonensium et regium Aragoniae. 1268 Carles d'Anjou executa Conradí a Nàpols després d'haver-lo derrotat a Tagliacozzo. S'instal·len els primers molins paperers a Europa (Fabriano).Arnau de Vilanova estudia medicina a la Universitat de Montpeller. Nicola Pisano treballa al baptisteri de Pisa. Construcció del portal de la Verge a Notre-Dame de París. 1268-1269 El dominicà Ramon Martí va a Tunis, on intenta convertir el soldà al-Mustansir. Tornat a París, a instàncies de Ramon de Penyafort, demana a sant Tomàs d'Aquino que escrigui una obra apologètica. 1269 Jaume I lidera una croada a Terra Santa que acaba en fracàs. 1270 Vuitena croada i mort del rei Lluís IX de França a Tunis. Condemna de la filosofia aristotèlica de Siger de Brabant. Apareixen les primeres cartes de navegació, anomenades portolans. Al començament dels anys setanta s'escriu la novel·la occitana en versJaufré, composta en àmbit català. Enemistat entre Jaume I i l'infant Pere. 1270-1272 Tomàs d'Aquino escriu la Summa contra gentiles. 1271 A la mort de Joana i d'Alfons de Tolosa, el comtat passa a la corona francesa. Cerverí de Girona compon el seuMaldit bendit. 1271-1274 Al final dels nou anys d'estudi, Llull escriu les seves primeres obres, la Lògica d'Algatzell i elLlibre de contemplació. 1271-1295 Viatges de Marco Polo a l'Extrem Orient. 1274 Concili de Lió amb assistència del rei Jaume I; unió efímera de les esglésies d'Orient i Occident. Mort de sant Tomàs d'Aquino i de sant Bonaventura. Jaume I assisteix al Concili de Lió. Llull té l'anomenada Il·luminació de Randa; primera versió de l'Art(Art abreujada d'atrobar veritat). 1275 Redacció de la segona part delRoman de la Rose, de Joan de Meun. Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l'anàlisi d'un expert franciscà, que les aprova. 1276 Mort de Jaume I. Pere el Gran hereta Catalunya, Aragó i València i Jaume, les Illes, el Rosselló i Montpeller. Revolta sarraïna a València. Abdicació de Jaume I en els seus fills, Pere i Jaume. Mort del Conqueridor a València. El 17 d'octubre una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar sufragada per Jaume II on tretze franciscans estudien àrab i l'Art. Ramon Llull escriu elLlibre de l'orde de cavalleria. 1277 El bisbe de París Esteve Tempier condemna el tomisme, l'averroisme, els goliards i l'amor cortès. 1278 S'acaba la construcció de la Seu Vella de Lleida. 1278-1295 Producció del trobador català Amanieu de Sescars. 1279 Redacció de la Somme le roi de fra Laurent. 1280 (aprox.) Difusió del Zohar, llibre dels cabalistes jueus. Probable redacció de la novel·la occitanaFlamenca. Compilació del còdex que conté els Carmina burana. Mort de sant Albert el Gran. 1281 Arnau de Vilanova esdevé metge del rei d'Aragó. 1282 Vespres sicilianes: insurrecció contra els Anjou. Pere el Gran d'Aragó ocupa Sicília. 1283 Desafiament de Bordeus entre Carles d'Anjou i Pere el Gran. Pere el Gran crea la institució delmestre racional. Llull acaba a Montpeller la seva novel·la Blaquerna i una nova versió de l'Art, l'Art demostrativa. 1283-1288 Probable redacció del Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot. 1284-1285 L'emirat de Bugia s'independitza de l'estat hàfsida de Tunis i estableix estretes relacions comercials amb catalans i mallorquins. 1284 Els genovesos derroten els pisans a la batalla de Meloria, en el curs d'una llarga guerra que enfronta les dues ciutats. Martí IV desposseeix Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes i els atribueix a Carles de Valois. La Corona francesa controla les fires de Xampanya. Mort de Siger de Brabant. 1285 Mort de Carles d'Anjou, I de Nàpols. Els francesos envaeixen Catalunya per imposar el nou rei Carles de Valois; Pere el Gran, que havia estat excomunicat, expulsa Felip III de França i Carles de Valois. Pere i Felip moren acabada la guerra. Jaume II de Mallorca, a causa de l'aliança amb França, perd les seves possessions insulars, que passen a mans dels catalans, però manté la cort a Perpinyà i Montpeller. Gil de Roma escriu el De regimine principum per a Felip IV de França. Última documentació que presenta Cerverí de Girona viu. Ramon Muntaner abandona Peralada, s'enrola a l'exèrcit de Roger de Llúria i participa en la conquesta de Menorca. 1285-1291 Regnat d'Alfons II, el Liberal, d'Aragó. 1285-1309 Regnat de Carles II de Nàpols, comte de Provença. Les seves filles Blanca i Elionor es casaranamb els infants Jaume (futur Jaume II d'Aragó) i Frederic (futur Frederic de Sicília). 1285-1314 Regnat de Felip IV el Bell de França. 1286 Guido delle Colonne acaba el seuHistoriae destructionis Troiae. 1287 Arriba a Roma un ambaixador, cristià nestorià, del khan mongol de Pèrsia, Arghun, disposat a aliar-se amb els monarques cristians contra l'islam. Primera visita de Llull a la cort papal; no hi aconsegueix res perquè Honori IV mor el 3 d'abril. 1287-1289 Primera visita de Llull a París. S'entrevista amb el rei Felip IV el Bell; contactes amb Pere de Llemotges. Els primers intents d'ensenyança universitària fracassen. Redacció del Fèlix oLlibre de meravelles. 1288 El franciscà Joan de Montecorvo viatja a la Xina. Revoltes d'artesans de la vila de Tolosa. 1288-1289 Redacció del Breviari d'amor de Matfre Ermengaud. Arnau de Vilanova ensenya a la Universitat de Montpeller. 1290 Inici de l'obra de Joan Duns Escot. A Montpeller, Llull simplifica i reformula el seu sistema en l'Ars inventiva veritatis. 1291 Inici del regnat de Jaume II d'Aragó. Caiguda de la darrera plaça cristiana de Terra Santa, Sant Joan d'Acre. 1292 Lluites entre les famílies romanes pel papat. Pressions dels francesos. 1293 Jaume II d'Aragó signa un tractat amb el soldà d'Egipte que el fa "protector" dels cristians del Llevant. Llull té una crisi psicològica a Gènova seguida pel primer viatge al Nord d'Àfrica (a Tunis). 1294 Elecció i dimissió del papa Celestí V, l'ermità Pietro da Morrone. El succeeix Bonifaci VIII. Estada de Llull a Nàpols, amb visita ràpida a Mallorca i a Barcelona. Acaba la Taula generalcomençada l'any anterior a Tunis, i fa una Petició a Celestí V, que només va ser papa durant cinc mesos. 1295 Tractat d'Anagni entre aragonesos i francesos, l'any següent Frederic, germà de Jaume II d'Aragó, serà rei de Sicília. Dante escriu la Vita nuova. Mort del trobador Guiraut Riquier. Darrera atestació del trobador i tractadista Jofre de Foixà. Estada de Llull a Roma, on fa unaPetició similar a Bonifaci VIII, nou papa elegit el desembre de l'any anterior. Escriu el Desconhort i comença l'Arbre de ciència (que acaba el primer d'abril de l'any següent). 1297-1299 Segona estada de Llull a París, on dedica als reis de França l'Arbre de filosofia d'amor. També hi escriu la Declaratio per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum opiniones, elTractat d'astronomia i el Liber de geometria nova. 1298 Jaume II de Mallorca recupera les Illes Balears de mans del seu nebot, Jaume II d'Aragó. El genovesos derroten els venecians a la batalla de Curzola. Frederic III de Sicília escriu un sirventès contra el seu germà Jaume II d'Aragó. Rusticià de Pisa escriu el Livre des merveilles, al dictat de Marco Polo. Inici de la construcció de la catedral de Barcelona, de tres naus. 1299 Llull passa els darrers mesos de l'any a Barcelona, on dedica elDictat de Ramon i el Llibre d'oració a Jaume II d'Aragó, de qui rep permís per a predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis. 1299-1300 Campanyes victorioses del khan mongol de Pèrsia, Ghazan, fill d'Arghun, a Síria. El tractat d'Arnau de Vilanova, Deadventu Antichristi, condemnat pels teòlegs de París i pel papa Bonifaci VIII que, tanmateix, l'acull com a metge personal. 1300 Fundació de l'Estudi General de Lleida. Primer esment de les ulleres. Iacopone da Todi redacta les Laudi. 1300-1301 Primera estada llarga de Llull a Mallorca després de molts anys. Escriu el Cant de Ramon. 1301 Ramon Muntaner és a Messina durant el setge que els angevins imposen a la ciutat. 1301-1302 Viatge de Llull a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d'Iskenderun) i potser Jerusalem. Escriu la Rhetorica nova. 1302 La pau de Caltabellotta posa fi a les guerres dels aragonesos a Sicília i Nàpols. Tractat d'entesa entre l'emirat de Bugia i el regne de Mallorca. 1303 Expedició dels almogàvers de Roger de Flor a l'imperi d'Orient. El ministre francès Guillem de Nogaret ofèn greument el papa a Anagni. Mort de Bonifaci VIII. El nou papa, Climent V, resideix en terres del rei de França. 1303-1305 El metge montpellerenc Bernat de Gordon escriu el tractat Lilium medicinae. Estades de Llull a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París. 1303-1309 Ramon Muntaner participa en l'expedició a Orient de la Companyia Catalana dels almogàvers. 1304 Neix Francesc Petrarca. 1304-1308 Giotto pinta els frescos de la capella dels Scrovegni a Pàdua. 1305 Assassinat de Roger de Flor a mans del fill de l'emperador de Constantinoble. El rei Jaume II d'Aragó escriu unadansa de caràcter religiós, comentada per Arnau de Vilanova. Inici de la construcció del castell de Bellver a ciutat de Mallorca. A Montpeller, Llull escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l'estiu rep dues subvencions del rei. A l'octubre torna a Montpeller on és present a l'entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d'Aragó i Mallorca. El 14 de novembre Llull assisteix a la coronació de Climent V a Lió, i adreça en va una petició a aquest papa. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l'Ars generalis ultima. 1307 Inici del procés contra elstemplers a París. Segon viatge de Llull al nord d'Àfrica, a Bugia, on és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa. 1308 Campanyes militars de Jaume II d'Aragó al regne de Granada. Possible entrevista entre Arnau de Vilanova i Ramon Llull a Marsella entorn de projectes de croada. Es difonen les lletres de canvi. A Pisa, Llull escriu l'Art breu, acaba l'Ars generalis ultima, i torna a escriure l'obra començada a Bugia i perduda en el naufragi, laDisputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni. Intents a Pisa i Gènova de promoure una croada. Llull té setanta-cinc anys. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l'Ars Dei, darrera formulació extensa del seu sistema. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella. 1309 El papat s'instal·la a Avinyó. Inici del regnat del rei Robert d'Anjoua Nàpols. Tractat d'entesa entre l'emirat de Bugia i el regne d'Aragó. Guillem d'Occam ensenya a Oxford. A Montpeller, Llull escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d'Aragó, i una sèrie d'obres preparant el terreny per al proper viatge a la capital francesa. 1309-1311 Quarta i darrera estada de Llull a París, on escriu una trentena d'obres, la majoria de tema antiaverroista; en dedica set al rei. El 1310, quaranta mestres i batxillers en arts i medicina firmen un document aprovant l'Art breu, i Llull rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae, dicta la Vita coetania, i rep una aprovació del canceller de la Universitat de París. Camí del Concili de Viena del Delfinat, redacta el poema Lo concili i l'opuscle en prosa, El fantàstic. Assisteix al concili de Viena fins a la primavera de l'any següent. 1309-1315 Ramon Muntaner és governador de l'illa nord-africana de Gerba. En aquesta darrera data rep l'encàrrec de traslladar l'infant Ferran de Mallorca des de Messina a Perpinyà. 1310 Els almogàvers s'estableixen a Atenes. Mort de la reina d'Aragó, Blanca d'Anjou. 1311 Mort de Jaume II de Mallorca. Inici del regnat de Sanç de Mallorca. Abu-Yahya Ibn al Lihyani usurpa en tron dels hàfsides a Tunis i s'alia amb els monarques aragonesos i sicilians. Els almogàvers de la Companyia Catalana derroten el duc d'Atenes i comença el domini català del ducat. Concili de Vienne: autorització del tomisme i condemna dels espirituals franciscans. Mort d'Arnau de Vilanova a Messina. 1312 El rei d'Aragó recupera la Vall d'Aran, a mans dels francesos des de 1295. Els genovesos arriben a les Canàries. 1312-1313 Llull passa per Montpeller (maig de 1312) camí de Mallorca, on escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament (abril de 1313). Ja té uns vuitanta-un anys. 1313 Dante comença laCommedia. Versió llatina del Llibre dels fets pel dominicà Pere Marsili. Neix Giovanni Boccaccio. 1313-1314 Estada de Llull a Messina. 1314 Annexió a la Corona d'Aragó del comtat d'Urgell. Mort del papa Climent V. Condemna dels templers i execució del seu cap. Primers rellotges públics. 1314-1315 Tercera missió al nord d'Àfrica, altra vegada a Tunis. Dedica obres al soldà i manté correspondència amb Jaume II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315. 1316 Comença la construcció del palau dels papes d'Avinyó. Llull mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir uns vuitanta-quatre anys. 1318 Els almogàvers s'instal·len al ducat de Neopàtria. 1321 Mort de Dante Alighieri. 1323 Fundació del Consistori Poètic de Tolosa. 1324 Jaume II d'Aragó conquereix l'illa de Sardenya als pisans. Mor Sanç I de Mallorca; s'inicia el regnat de Jaume III. Reacció de Marsili de Pàdua i Giovanni de Jandun contra el poder del papa Joan XXII. 1325 Inici de la redacció del llibre de Muntaner, a Xilvella (València), acabat dos anys després. 1326 Inici de la construcció del monestir de Pedralbes de Barcelona. 1327 Mort de Jaume II d'Aragó. Comença el regnat d'Alfons III, el Benigne. 1327-1332 Neix a Girona Francesc Eiximenis. 1328 Mor Carles IV de França; fi de la dinastia capeta, reemplaçada pels Valois amb Felip VI. Inici de la construcció de Santa Maria del Mar de Barcelona. 1329 Guerra entre la Corona d'Aragó i Gènova. 1331 Màxim apogeu de la dinastia marínida o benimerí al Magrib. 1333 "Mal any primer" a Catalunya, de fam i carestia. 1336 Mor Alfons III el Benigne. Pere III, dit el Cerimoniós, és proclamat rei. Fi de la guerra amb Gènova. Mort de Thomas Le Myésier, principal deixeble de Llull a París. Ramon Muntaner mor a Eivissa. 1337 Jaume III de Mallorca promulga les Lleis Palatines. Felip VI de França s'empara del ducat anglès d'Aquitània; inici de la guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra. La Universitat de París condemna Guillem d'Occam i la separació de veritats de fe i de raó. 1338 Pere el Cerimoniós celebra a Lleida una festa a l'estil dels Jocs Florals. 1340 Batalla del Salado: castellans i portuguesos (amb la col·laboració de catalans i genovesos) derroten els benimerins. 1340-1346 Naixement a Barcelona de Bernat Metge. 1343 Procés contra Jaume III de Mallorca; és declarat culpable i desposseït dels seus regnes. Pere el Cerimoniós desembarca a Mallorca i ocupa l'illa. Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, escriu el Libro de buen amor. 1344 Ordinacions de la casa i cort del rei, promulgades per Pere el Cerimoniós. 1348 Primera gran epidèmia de pesta negra a l'occident europeu. A Catalunya coincideix amb males collites i revoltes camperoles. 1349 Jaume III ven Montpeller al rei francès, Felip VI. Batalla de Llucmajor: derrota i mort de Jaume III de Mallorca; es reincorpora el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. 1350 Es funda l'Estudi General de Perpinyà. Naixement a València de Vicent Ferrer. 1353 Els turcs conquereixen la seva primera plaça en territori europeu: Gallipoli. Giovanni Boccaccio escriu elDecameron. 1356 Guerra civil a Castella a causa de l'autoritarisme de Pere I el Cruel i les pretensions d'Enric de Trastàmara. Pere el Cerimoniós i Enric de Trastàmara s'alien contra Pere I. S'inicia la guerra dels Dos Peres. 1363 Gui de Caulhiac escriu la sevaChirurgia magna, que serà la compilació quirúrgica més utilitzada fins al segle XVI. 1364 Revolta del jutge Marià d'Arborea (Sardenya) contra Pere el Cerimoniós. 1367 Vicent Ferrer ingressa als dominicans i professa l'any següent. 1367-1374 Jaume Conesa tradueix al català les Històries troianes de Guido delle Colonne. 1369 Mort de Pere I el Cruel de Castella. Entronització d'Enric II de Trastàmara. 1371 Epidèmia de Pesta Negra, que es repetirà el 1374 i el 1382. Bernat Metge esdevé notari i forma part de la cancelleria de la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós. 1374 Atacs contra els calls de Barcelona, Ciutat de Mallorca i Perpinyà. Mor Francesc Petrarca. 1375 Final de la guerra contra Castella; tractat d'Almazán entre Enric II de Trastàmara i Pere el Cerimoniós. Mort de Giovanni Boccaccio. Elaboració de l'Atles català de Cresques Abraham. A la mort de la reina Elionor, Bernat Metge passa al servei de l'infant Joan, hereu de la corona. 1378 S'inicia el Cisma d'Occident, provocat per una doble elecció papal a Roma (Urbà VI) i Avinyó (Climent VII). Vicent Ferrer comença la seva activitat homilètica. 1379 Els ducats d'Atenes i Neopàtria, a Grècia, passen a la sobirania de la Corona d'Aragó. 1379-1381 Francesc Eiximenis escriu elPrimer del Crestià, a Barcelona. 1380 Vicent Ferrer és ordenat sacerdot. Esdevé prior a València. 1381 Bernat Metge compon el Llibre de Fortuna e Prudència. 1382-1383 Francesc Eiximenis escriu elSegon del Crestià. 1383 Possible final de la primera redacció de la Crònica del rei Pere el Cerimoniós. Francesc Eiximenis es trasllada a València, seguint els requeriments de l'ajuntament de la ciutat. Hi resideix fins a 1408 i hi escriu la majoria de les seves obres. Vicent Ferrer és el confessor de Violant de Bar, esposa de l'infant Joan, hereu de la Corona d'Aragó. 1384 Guerra entre Castella i Portugal. La derrota de Castella a Aljubarrota (1385) acaba amb les seves pretensions sobre Portugal. Geoffrey Chaucer escriu els Contes de Canterbury. Francesc Eiximenis compon elTerç del Crestià. 1385 Possible data de la segona redacció de la Crònica de Pere el Cerimoniós. Vicent Ferrer ensenya teologia a la Seu de València. 1386 Reunió d'arquitectes a Girona per decidir la construcció de la nau única de la Seu. Francesc Eiximenis acaba elDotzè del Crestià. 1387 Mor Pere el Cerimoniós. S'inicia el regnat de Joan I. Bernat Metge, escrivà del rei Joan I. 1388 Es perd el ducat català d'Atenes. Dos anys després es perd el ducat de Neopàtria. Bernat Metge compon la Història de Valter e Griselda. 1389 Les tropes del comte d'Armanyac saquegen el Rosselló i l'Empordà. 1390 Bernat Metge esdevé el secretari del rei Joan I i de la reina Violant. 1391 Assalts a diversos calls de la Corona d'Aragó. 1392 Pere Arvei construeix la Llotja de mercaders de Barcelona. Francesc Eiximenis escriu elLlibre dels àngels. 1392-1396 Bernat Metge desenvolupa tasques administratives amb responsabilitats econòmiques. 1393 Joan I institueix el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona. 1394 El cardenal aragonès Pere de Luna esdevé papa amb el nom de Benet XIII. Joan I estableix la celebració de la festa de la Immaculada el 8 de desembre. 1395 Naixement d'Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana. Bernat Metge viatja a la cort papal d'Avinyó en una ambaixada. Durant l'estada de la cort reial a Mallorca, per mor de la pesta que assola Barcelona, el rei Joan I i Metge llegeixen plegats Macrobi. Metge comença l'Apologia. Vicent Ferrer és a Avinyó amb el papa Benet XIII. 1396 Mor sobtada del rei Joan I a Foixà. El succeeix el seu germà, Martí I l'Humà, que és a Sicília. S'inicia el procés contra els consellers del rei Joan. Francesc Eiximenis escriu elLlibre de les dones. 1396-1397 Probable empresonament de Bernat Metge a causa dels fets relacionats amb la mort del rei Joan I. 1397 El rei Martí retorna de Sicília i allibera els servidors del difunt rei Joan I que encara eren a la presó. 1397-1398 Viatge de Ramon de Perellós al Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda. A la tornada, a la primavera del 98, escriu el seuViatge al Purgatori. 1398 El rei Martí absol tots els inculpats en el procés que segueix la mort del rei Joan I. 1398-1399 Composició de Lo somni de Bernat Metge entre el final del 98 i l'abril del 99. 1399 Vicent Ferrer comença la seva predicació itinerant que el porta a recórrer bona part d'Europa. 1400 Naixement d'Ausiàs March. 1400-1404 Predicacions de Vicent Ferrer a Provença, Delfinat, Savoia, Piemont, Llombardia, Friburg, Lió... 1401 Neix Nicolau de Cusa. 1402 Bernat Metge torna a exercir com a escrivà reial. 1403 Lorenzo Ghiberti comença la realització de les portes del baptisteri de Florència. 1403-1433 L'humanista Leonardo Bruni desenvolupa la seva activitat a Florència. 1405 Ramon Savall és nomenat conseller en cap de la ciutat de Barcelona; ho tornarà a ser el 1408. Christine de Pizan escriu La ciutat de les dames. Bernat Metge esdevé secretari del rei Martí I. 1405-1408 Vicent Ferrer predica a Gènova, Flandes, el nord d'Itàlia... 1406 Florència conquereix Pisa. Castella és derrotada a Collejares i s'atura la pressió castellana sobre el regne de Granada. Martí l'Humà incorpora el comtat d'Empúries a la corona. 1408 Benet XIII consagra Francesc Eiximenis bisbe d'Elna i li atorga el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. 1409 Al Concili de Pisa es proclama la deposició tant del papa avinyonès com del papa romà i se n'elegeix un altre; la solució resulta fallida i, des d'aquell moment, coexisteixen tres papes. Mor Martí el Jove, rei de Sicília, fill de Martí l'Humà; Sicília es reincorpora a la Corona d'Aragó. Francesc Eiximenis mor a Perpinyà. 1410 Mor el rei Martí l'Humà, sense descendència directa; crisi successòria. Ferran de Trastàmara conquereix Antequera. Naixement de Joanot Martorell a València. A la mort de Martí l'Humà, Bernat Metge abandona la cancelleria reial. Mor el poeta Jaume March, oncle d'Ausiàs March. Predicacions de Vicent Ferrer a Tortosa, el Maestrat, València... 1412 Compromís de Casp: Ferran de Trastàmara, dit també d'Antequera, és elegit rei de la Corona d'Aragó. Mor el ducAlfons I de Gandia, succeït pel seu fill Alfons II. Es crea l'Estudi General de València. Vicent Ferrer predica a Castella. 1413 Jaume d'Urgell, conegut com el Dissortat, es revolta per fer valer els seus drets successoris a la Corona d'Aragó. Ferran I patrocina el Consistori poètic de Barcelona. Mor Bernat Metge. Mor el poeta Pere March, pare d'Ausiàs March. Vicent Ferrer predica a València durant la Quaresma i també a Mallorca. 1414-1418 Concili de Constança: tanca el cisma amb la deposició de Joan XXIII i de Benet XIII i l'abdicació de Gregori XII; s'elegeix Martí V (1417). Benet XIII es refugia a Peníscola i manté contra tothom els seus drets. 1415 Batalla d'Azincourt. Els arquers anglesos derroten la cavalleria francesa. Lluís Borrassà pinta el retaule de Santa Clara (Vic) i el de Sant Miquel de Cruïlles. Ausiàs March assisteix per primer cop a les Corts valencianes com a representant del braç militar. Vicent Ferrer predica a l'Aragó; es reuneix a Perpinyà amb el rei Ferran, l'emperador Segimon i el papa Benet XIII. 1416 Mor Ferran I. Alfons IV el Magnànim és proclamat rei. Ausiàs March, al servei del duc de Gandia. Vicent Ferrer pronuncia a Perpinyà el sermó anunciant que els reis hispànics se sostreuen de l'obediència de Benet XIII; emprèn una predicació per Occitània, Borgonya, la Vall del Loira i la Bretanya. Jordi de Sant Jordi rep un donatiu del rei Alfons el Magnànim en concepte d'una missió desenvolupada a França. 1418 Traducció al català del Llibre del tresor de Brunetto Latini. Anselm Turmeda escriu la Disputa de l'ase. 1419 Mor, a Vannes (Bretanya), Vicent Ferrer. 1420 Expedició d'Alfons el Magnànim per sotmetre diverses viles de Còrsega i Sardenya revoltades contra el poder reial; hi prenen part diversos poetes i cavallers. Derrota dels rebels sards però fracàs al setge de Bonifacio (Còrsega). Ausiàs March és adobat a cavaller. Diversos cavallers i poetes participen en les campanyes d'Alfons el Magnànim a Sardenya i a Còrsega: Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Lluís de Vilarrasa. El rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaidia del castell de la Vall d'Uixó. 1421 Joana de Nàpols reconeix Alfons el Magnànim com a lloctinent i hereu del regne. Dos anys més tard revoca aquesta decisió. 1423 El rei Alfons és a Barcelona. El rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi el castell de Polop i algunes alqueries en reconeixement dels serveis prestats a Còrsega i Sardenya. El poeta és fet presoner a Nàpols. 1424 Mor Alfons II de Gandia sense hereus directes. El ducat serà incorporat a la corona. Guillem Venecià ofereix a València lectures públiques de Virgili i de Boeci. Mor Jordi de Sant Jordi a Barcelona. Ausiàs March participa en una expedició militar amb Frederic d'Aragó a Còrsega, Gènova, Sicília, Gerba i els Quèrquens. 1425-1431 El rei Alfons resideix a València. 1426 Ausiàs March, falconer major del rei Alfons el Magnànim; prestarà serveis de falconeria al rei almenys fins a 1442. 1427 Probable data del poema 13 d'Ausiàs March, "Colguen les gents ab alegria festes". 1428 Filippo Brunelleschi acaba la construcció de l'església de Sant Llorenç de Florència. 1429 Andreu Febrer tradueix al català laCommedia de Dante. Traducció al català del Decameron de Boccaccio. 1430 Neix sor Isabel de Villena. 1431 Joana d'Arc és condemnada a la foguera. 1432 S'inicia la llarga absència d'Alfons el Magnànim: el primer lloctinent general és la reina, Maria de Castella. Primera obra de Fra Angelico:Coronació de la Mare de Déu. 1433 El ducat de Gandia passa a l'infant Joan, futur rei d'Aragó. Joana de Nàpols reconeix novament Alfons el Magnànim com a hereu. 1435 Batalla de Ponça. Alfons el Magnànim és fet presoner per un estol genovès. És alliberat després de pagar rescat. Neix Joan Roís de Corella. 1436 Mor el filòsof Ramon Sibiuda. 1437 Desafiaments entre Joanot Martorell i Joan de Montpalau, que havia deshonrat Damiata, germana del primer. Joanot viatja a Barcelona per sufragar-se l'anada a Anglaterra, on ha de combatre amb Montpalau. Capítols matrimonials entre Ausiàs March i Isabel Martorell, germana de Joanot. 1438 Conflicte entre Ausiàs March i Galceran Martorell, germà de Joanot, per l'incompliment del capítols matrimonials donats pel primer a Isabel. 1438-1439 Joanot Martorell a Londres. Desafia Perot Mercader. Torna d'Anglaterra passant per Lisboa, on contracta préstecs de jueus locals. Mort d'Isabel Martorell, casada amb Ausiàs March. 1439 El ducat de Gandia passa aCarles de Viana, fill de l'infant Joan. Casament entre Ausiàs March i Isabel Martorell, germana de Joanot. 1440 Nicolau de Cusa redacta el seuDocta ignorantia. Joanot Martorell és adobat cavaller. 1441-1442 Joanot Martorell viatja a Itàlia per resoldre plets familiars (Bartomeu Martí disputa la possessió de Murla i Benibraïm). 1442 Alfons el Magnànim entra a Nàpols i se'n proclama rei. Desafiament de Jaume Ripoll refusat per Joanot Martorell. Presó de Joanot Martorell per viure al marge de la llei. Viatge a Barcelona per obtenir crèdits. Martorell ven Murla i Benibraïm a Gonçal d'Íxer, comanador de Montalbà. 1443 Ausiàs March es casa amb Joana Escorna; trasllat de la seva residència habitual a València. 1445-1454 Guerra entre Castella i Navarra-Aragó. 1446 Creació de l'Estudi General de Girona. Galceran i Joanot Martorell desafien el comanador de Montalbà. Presó de Joanot Martorell. 1449 Prohemio e carta del marquès de Santillana, on fa un breu repàs a la literatura del seu temps i on esmenta diversos poetes catalans. Bernat Martorell fa el gran retaule de la Transfiguració de la catedral de Barcelona. Mentre Aragó i Castella estan en guerra, Joanot Martorell i uns vassalls moros armats assalten uns mercaders castellans i en maten un. Presó de Joanot. 1450 Fundació de l'Estudi General de Barcelona. Joanot Martorell a Barcelona i després a Nàpols: esdevé cambrer d'Alfons el Magnànim. Mort de Gonçal d'Íxer. 1450-1451 Viatge de Joanot Martorell a Anglaterra per agrair al rei Enric VI el nomenament del Magnànim com a cavaller de l'Orde de la Garroterra. En aquesta ocasió, Martorell degué conèixer el Gui de Warwick. Viatge a València. 1450-1458 Joanot Martorell viu a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. 1451 Ausiàs March al servei del príncep Carles de Viana, al seu ducat de Gandia. 1452 Neix Leonardo da Vinci. 1453 Caiguda de Constantinoble. El Magnànim envia una carta de batalla a Mohamed II i prepara una croada que no es va arribar a materialitzar. Fi de la guerra dels Cent Anys. Els turcs introdueixen el cafè a Constantinoble. 1454 Joan d'Aragó, germà del Magnànim, lloctinent del regne. Conflictes amb el seu primogènit, Carles de Viana, hereu de Navarra i d'Aragó, senyor de Gandia. El cardenal Joan Margarit i Pau fa un discurs a les corts de Barcelona criticant l'absència d'Alfons el Magnànim al Principat, que és considerat una peça mestra de l'oratòria en català. El príncep Carles de Viana manté una correspondència literària amb Roís de Corella. Cort de Joan d'Aragó a Saragossa i a Navarra: contactes d'Ausiàs March amb aquesta cort. Mort de Joana Escorna, segona esposa d'Ausiàs March. 1455 Alfons de Borja és elegit papa Calixt III. Calixt III (Alfons de Borja) canonitza Vicent Ferrer. Antonio Beccadelli escriu De dictis et factis Alphonsi regis. Joan de Gutenberg imprimeix la primera Bíblia a Magúncia. 1455-1463 Producció poètica de François Villon. 1457 Carles de Viana s'instal·la a Nàpols, fugint del pare que l'ha desposseït i vençut. 1458 Mort d'Alfons el Magnànim. El succeeix el seu germà Joan II; a Nàpols el succeeix el seu fill bastard Ferran I. Ausiàs March envia uns poemes al rei Alfons el Magnànim reclamant-li un falcó. A la mort d'Alfons el Magnànim, molts cortesans hispànics s'exilien de Nàpols: Carles de Viana passa a Sicília amb Joanot Martorell, escrivà de ració i trinxant. Roís de Corella compon la sevaTragèdia de Caldesa. 1459 Mort d'Ausiàs March. 1460 Carles de Viana a Barcelona, després d'haver passat per Mallorca. Al març, reconciliació de Carles i Joan II. Jaume Roig escriu l'Espill. Apogeu de la carrera pictòrica de Jaume Huguet. Martorell és a Barcelona, al servei del príncep Carles de Viana. La cort de Carles de Viana adopta March i Corella com a models. Abril: Martorell viatja a València. 1460-1464 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanc. 1461 Joan II empresona Carles de Viana, després l'allibera i li restitueix l'herència com a primogènit i lloctinent. Mort de Carles per una vella afecció pulmonar. 1462 El principat de Catalunya nega l'obediència a Joan II. Esclata la guerra civil contra el rei. Revolta dels remences. Marsilio Ficino inicia la traducció de les obres de Plató. Martorell milita amb el partit del difunt Carles de Viana, amb Joan de Beaumont com a lloctinent, arrenglerats amb la Generalitat tan bon punt aquesta entra en guerra contra Joan II (maig-juny). Roís de Corella escriu el Triümfo de les dones. 1463 Missions de Martorell a Castella i a França per la causa de la Generalitat. 1464 El conestable Pere de Portugalarriba a Catalunya com a pretendent al tron. Pere de Portugal arriba a Catalunya com a pretendent al tron. El príncep Ferran de Portugal, destinatari del Tirant, és el seu hereu. El Tirant està acabat i Joanot Martorell empenyora el manuscrit a Martí Joan de Gualba per 100 rals de plata. 1465 Mort de Joanot Martorell; no fa testament. Galceran Martorell reclama el manuscrit del Tirant a Galba. 1466 Neix Erasme de Rotterdam. 1469 Ferran d'Aragó, fill de Joan II, es casa amb Isabel de Castella. Neix a Florència Nicolau Maquiavel. Roís de Corella esdevé mestre en teologia. 1470 Els portuguesos exploren la costa africana. Als anys setanta, l'humanista català Jeroni Pau produeix una bona part de la seva obra, tota en llatí, com ara De fluminibus et montibus Hispaniarum o Barcino. 1472 Joan II guanya la guerra contra la Generalitat; fi del conflicte. 1474 Edició a València de les Obres e trobes, primer llibre imprès a la Corona d'Aragó. Cristòfol Colom projecta el seu viatge a les Índies. 1475 Neix Miquel Àngel. 1476 Jorge Manrique escriu les Coplas a la muerte de su padre. El rei Joan II nomena arxiver reial l'historiador Pere Miquel Carbonell. 1478 Mort de Jaume Roig. Sandro Botticelli pinta La primavera. Neix Thomas More. Es publica la primera edició de la Bíblia en llengua catalana, obra de fra Bonifaç Ferrer, germà de sant Vicent. 1479 Mor el rei Joan II. Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella són anomenats Reis Catòlics. 1483 Neix Martí Luter. 1486 Fi de la guerra dels remences. Condemna de l'obra de Pico della Mirandola. 1487 Ferran el Catòlic introdueix a Catalunya el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisició castellana. 1490 Mort de sor Isabel de Villena. Primera impressió del Tirant per part de Nicolau Spindeler (Barcelona). Roís de Corella tradueix i estampa el Psalteri. 1492 Conquesta de Granada pels Reis Catòlics, darrer reducte dels sarraïns a la Península. Roderic de Borja és elegit papa Alexandre VI. Expulsió dels jueus de la península Ibèrica. Colom arriba a una illa americana. Mor el pintor Jaume Huguet. 1493 Segon viatge a Amèrica de Colom. 1495 Pere Miquel Carbonell comença lesCròniques d'Espanya. 1496 Jaume Gassull escriu el Somni de Joan Joan. 1497 Edició de la Vita Christi de sor Isabel de Villena. Mort de Jeroni Pau. Alexandre VI fa clausurar la cova del Purgatori de Sant Patrici. Mor Joan Roís de Corella. 1498 Vasco da Gama arriba a l'Índia pel cap de Bona Esperança. Girolamo Savonarola és penjat i cremat a Florència. 1499 Fernando de Rojas escriu La Celestina. Leonardo da Vinci pinta la Santa Cena.

UNITAT 2: La notícia

EXERCICI COMPLEMENTARI:

Ordeneu el text. Resultarà una notícia  amb totes les seues parts. Doneu-li la forma.

A) . L'endemà la va obligar a comparèixer davant el tribunal del poble, que la va condemnar amb una multa d'una gallina per no saber "com tractar el seu marit i repartir els àpats

B) El marit va acusar la seva parella de ser "inculte" i irrespectuosa" i li va advertir que demanaria el divorci si continuava sense donar-li les dues cuixes i el pit que, segons sembla, la tradició local diu que han de ser per a l'home de la casa

C) Nomusa Sibanda es va cruspir el pit i una cuixa. Un tribunal local la culpa per no saber "com tractar el marit i repartir els àpats"

ARA Barcelona | Actualitzada el 17/10/2012 14:13

D) Nomusa Sibanda, una dona de Zimbabwe de 24 anys, va servir al seu marit per sopar les ales, el pedrer i una cuixa del pollastre que acabava de cuinar, i per a ella es guardar el pit i l'altra cuixa.

E) Condemnen una dona de Zimbabwe per no donar al marit les parts més bones del pollastre que havia cuinat

F) Els fets els explica el diari local 'The Sunday News' [la notícia al 'Daily Telegraph']. El marit, Jabulani Ncube, de 40 anys, va atacar la jove, enfurismat perquè s'havia cruspit la part més bona del rostit, i la dona es va haver de refugiar a casa una veïna

G) Nomusa Sibanda es va penedir i va preguntar al tribunal: "Fins quan he de continuar matant pollastres sense tastar la part de darrera?"

H) La jove ha estat condemnada per un tribunal local per ignorar els costums i no tractar prou bé el seu marit. La seva àvia també ha estat condemnada per no transmetre els valors correctes a la néta.

I)". L'àvia també va haver de pagar amb un gall, que va ser sacrificat pel comitè del poble, acusada de negligència per no ensenyar els costums tradicionals a la seva nét